Baixant de la Font del Gat

1 jun

Al mig dels jardins modernistes de Laribal, a Montjuïc, amb Barcelona als peus, hi ha el restaurant La Font del Gat. Els jardins, la font del cançó i el restaurant, obra de Puig i Cadafalch, es van construir amb motiu de l’Exposició Universal de Barcelona el 1929.

El lloc és petit, encisador, i molt romàntic -especialment la seva terrassa-. I alhora, una mica decadent, com de casa en runes, però el seu interior està ben cuidat, l’ambient és tranquil i el personal, amable.

El menjar tampoc us decebrà, el bacallà és bo, com també ho són el magret d’ànec i el salmó marinat. El preu, sense ser cap ganga, és molt correcte. Però no us enganyeu, a La Font del Gat no hi anireu pels seus ravioli de trufa, que també són boníssims, sinó per l’entorn. Anoteu-lo per dinar en parella o amb algun amic aquest estiu i, abans o després, fer una passejada pels voltants de la font. Amb una mica de sort, potser us trobareu al soldat o la minyona de la cançó.

 

EL MILLOR:  un entorn romàntic i molt poc conegut al mig de la ciutat.

EL PITJOR: una carta no gaire extensa.

La Font del Gat. Passeig de Santa Madrona, 28, Barcelona. Tel: 932 89 04 04

Els banys de Sant Vicenç, termalisme reparador per dins i per fora

16 abr

L’hotel balneari Sant Vicenç és un d’aquells llocs que fan la meva existència una mica més feliç. El lloc ideal per passar uns dies de relax i desconnexió, amb un entorn únic, un personal amable, aigües medicinals, massatges professionals i bona oferta gastronòmica. Tot plegat fa d’aquest el lloc ideal per una escapada de cap de setmana.

Es tracta d’un negoci familiar que ha estat gestionat per la mateixa família, els Pal, des de fa més de 200 anys a l’Alt Urgell. Les aigües són sulfurades, brollen a 42 graus i són ideals per a les malalties de la pell i el reumatisme.

A banda de dormir i fer-vos algun tractament, us recomano que  aprofiteu per fer un àpat. Podeu començar per un vermut al sol a la terrassa que tenen amb vistes al Segre, i seguir amb un dinaret i una llarga sobretaula (tenen un menú per 25 euros, i jo em quedo amb els plats de cullera).

EL MILLOR: Perfecte tant per una escapada en família com per una experiència més introspectiva.

Continua llegint

Ramen-ya Hiro, petit gran japonès de ramen

18 Mar 20131118_214038

Petit, molt petit, al costat de Gràcia i amb una clientela moderneta i àvida de menjar-se un espectacular bol de ramen (sopa de fideus) per 7,5 euros. Esculls entre el ramen de soja, de marisc o de miso. Hi afegeixes algun dels toppings que ofereix en Hiro, cuiner i propietari, com ara la soja, l’ou o el bambú. I quedes com un rei.

Ara bé, prepareu-vos per la cua per aconseguir taula, no accepten reserves i sempre està ple. Si us animeu a esperar, no us perdeu tampoc les gyozes. I si la cua fa mandra, però no voleu renunciar a la sopeta, ben a prop també he provat un ramen digne al Tempura-Ya i al Wasabi.

Som-hi, abans que arribi la calor!

20131118_221157

20131118_214038  20131118_214913  20131118_215952

20131118_214434

EL PITJOR: no tenen vi a la carta (de moment), i les cues!

Ramen-ya HiroC/ Girona, 164, Barcelona. Tlf 930 02 84 41

L’Avi Mingo, la fonda de Tiana

9 Feb

La primera impressió quan entres a l’Avi Mingo és que estàs en una fonda, un lloc familiar, amb els pèsols frescos esperant a ser pelats a les taules de l’entrada, les estovalles de quadrets i les fotos de família a la xemeneia del menjador. Com quan estic a casa de l’àvia al poble. Guiada per les sàvies recomanacions de la Rosa Flaquer, vaig anar a aquest restaurant al mig de Tiana i vaig demanar el remenat de patates. Ho vaig fer la primera vegada, i ho he seguit fent cada cop que he tornat. És impressionant veure com de bo pot arribar a ser un plat fet només amb patates i ou.

A banda del remenat, cada vegada que penso en les carxofes, els calçots (amb una salsa romesco casolana de categoria superior), la xatonada, les favetes del Maresme amb ceba i botifarró, els calamarcets saltejats amb ceba de figueres… se’m fa la boca aigua.

És difícil arribar a les postres en un lloc com aquest, tot i que costa resistir-se a una bona coca de Llavaneres.

Des d’aquell primer remenat de patates i ou, ja he repetit unes quantes vegades, i aquest és només és el principi d’una bonica relació.

EL MILLOR:  perfecte per anar a dinar… i endur-te a casa un remenat per a sopar.

L’Avi Mingo. C/ Lola Anglada, 28, Tiana. Tel: 93 395 22 06

La Cooperativa de Porrera, Priorat en vena

6 oct

Diuen d’ells mateixos que creuen ‘en la cuina de les àvies, en les coccions lentes i sobretot en el producte’, com a base fonamental per un bon plat a taula. El fet és que mai li estaré prou agraïda a la Ruth Troyano, periodista i experta en vins, per haver-me recomanat aquest lloc. Amagat en un carrer de Porrera, menjar aquí és una experiència absolutament seductora des del moment en què trepitges la porta del local. Quina llàstima haver passat 39 anys de la meva vida sense conèixer aquest lloc!

La Cooperativa té tot el que valoro en un restaurant. El producte és excel·lent, la cuina és molt cuidada, la decoració és íntima, el servei és molt amable i la carta de vins és delirant. A més, les postres són generoses i casolanes (el pastís de xocolata i mascarpone és per plorar, com ens va avisar el propietari).  I a l’hora de pagar, els preus són ajustats.

El local està ubicat on hi havia l’antiga cooperativa del poble. El sostre de voltes pintades de colors i les estovalles de flors o de quadrets, com si estiguessis en una taverna siciliana. El propietari,  encantador, et dóna detalls de cadascun dels plats i t’ajuda a triar amb bon criteri.

Pel que fa als vins, tenen una extensa representació de tots els que es produeixen a la zona, tant de la DO Priorat com Montsant. Difícil triar. I els tenen a preus de botiga (el restaurant també ven vins), només cal pagar dos euros més perquè te’ls serveixin. Nosaltres vam triar un de la família dels Les cousins, digne i a un preu molt raonable.

Per menjar, us recomano el poti poti de bacallà i ganyims amb fesols de ganxet, impressionant. Amb bacallà i tonyina de veritat.

Intentaré tornar aviat, abans que arribi el fred. M’han dit que posen tauletes a la plaça, sota el cel estelat. Jo no m’ho perdo.
 

EL MILLOR:  Imprescindible si volteu per la comarca.

La Cooperativa. C/ Unió 7, Porrera. Tel: 977 82 83 78

Bodega Azor a Calella, Quinitu per als amics

9 set

Acabats d’arribar de vacances us vull recomanar un lloc d’aquells de tota la vida. Si voleu provar-lo, però, haureu d’anar a Calella de Mar. Així que si algun dia esteu per la zona, i aprofitant que a finals de setembre són les festes del poble, no deixeu de sopar a la Bodega Azor, més conegut com el Quinitu. Un lloc al que hi vaig des de fa més de 20 anys i mai m’ha decebut. Està al centre de Calella, molt a prop de dos clàssics més del poble, La Fusta (gran la torrada d’ous i les braves, no en va la Ruscalleda hi peregrina cada setmana per tastar-les) i La Roda (molt popular pels pollastres a l’ast). Les coques calentes i les torrades són emblemàtiques, i podreu acompanyar-les d’una gran carta de vins amb etiquetes de totes les denominacions.

El Quinitu abans era una bodega i, de fet, encara s’hi conserven les botes. Després es va reconvertir en un petit restaurant que segueix conservant aquell aspecte de taverna: senzill, amb un tracte excel·lent, i on tastar coques, embotits, formatges, i alguna coseta més -tampoc massa, no caldria-.

Amb una excel·lent matèria primera, em quedo amb la coca de pernil ibèric i bolets, amb una picada d’ametlla espectacular i, en general, amb les coques calentes, sobretot les que porten bolets i les de formatge. La de pernil d’ànec, peres i trufa tampoc està gens malament. Per picar, imprescindibles les olives XXL, i no gaire cosa més, que les porcions són abundoses.

I després de les postres (unes torrades de Santa Teresa, per exemple), els més exigents podeu passar del gintònic i demanar que us serveixin un bon whisky, que en tenen una àmplia varietat.

Per a mi, un dels preferits de la comarca en la seva categoria.

2014-04-30 22.33.14

Llàstima que les fotos d’aquest post no facin justícia al lloc.

2014-04-30 22.32.36

EL MILLOR: l’extensa carta de vins

EL PITJOR: no reserven taula i els caps de setmana acostuma a estar ple

Bodega Azor. C/ de les Creus, 37. Calella de Mar, Barcelona. Tel: 937 690 659

Cafè Godot, bistrot gracienc

30 jun

 

Dels creadors dels japonesos Kibuka, fa un temps que s’ha establert un nou local al barri de Gràcia, es tracta del Café Godot. Un local a l’estil d’un bistrot francès on poder, a banda de dinar o sopar, fer el brunch el cap de setmana o fer un còctel de nit. La carta és senzilla però força extensa i variada, amb tocs francesos com les ostres, l’steak tartar o el foie; americans, amb les hamburgueses i el brunch; i mediterrània, amb la pasta i les amanides. De tot, jo em quedo amb el tàrtar de tonyina i els ravioli de carbassa.

El local i l’ambient també mereixen una menció especial: amb taules petites per anar en parella i d’altres més grans per a compartir (com al Kibuka del carrer Goya), una decoració ben cuidada, una il·luminació agradable, i un tracte excel·lent. Un local una mica fashion que es distancia força dels restaurants siris, libanesos i demés que envaeixen Gràcia.

EL PITJOR: Ple pot ser força sorollós. I no accepten reserves.

Cafè Godot. Carrer de Sant Domènec, 19, Barcelona. Tel: 933 68 20 36

Akashi, subtilesa japonesa a Barcelona

4 jun

Aquest és un lloc petit, amb un menjar japonès gran. Els responsables són la Tina Bagué i en Toru Morimoto, dos fotògrafs, ella catalana, ell japonès, amb una llarga carrera al darrera que un bon dia van decidir fer un projecte que em fa molta enveja: deixar-ho tot i posar-se a voltar pel Japó en una rulot. Ho van fer durant un any, i el resultat és un preciós llibre de fotografies que també pots comprar en el local o, si més no, contemplar en les seves parets.

En tornar a Barcelona, la Tina i el Toru van decidir obrir aquest espai únic a l’Eixample barceloní, amb un jardinet interior ideal per a les nits d’estiu. Han anat provant sort amb diversos horaris d’obertura. En el moment d’escriure aquest post, obren per dinar i per sopar de dimarts a dissabte.

La carta de tes, begudes i postres és força àmplia. Em quedo amb qualsevol de les begudes que combinen amb gingebre, amb el sake tonic (un gintònic que substitueix la ginebra pel sake), i el tiramisú de te verd. La de menjars no és tan extensa, tot i que hi van afegint plats, però és d’una gran qualitat. Tot plegat, afegit al fet que ofereixen menús de migdia i que acaben d’introduir mochis a la carta (nyam!), fa que el lloc estigui a la llista de japos imprescindibles per a mi en els darrers temps. No en va encarreguen cada dia el peix al meu mercat preferit, Santa Caterina.

  • EL MILLOR: el gust que mostren pels detalls en tot el que es pot veure i tastar al local.

Akashi. C/ Rosselló, 197. Barcelona. Tl. 931 250 877

Trumfes, el meu imperdible a la Cerdanya

12 mai

Us presento el meu descobriment de l’any en la categoria de restaurants fora de Barcelona. Estic contenta de recomanar un lloc que encara no es propaga per google. Un local on no puc deixar de fitxar cada vegada que pujo a la Cerdanya, cosa que per aquelles casualitats de la vida darrerament passa força sovint. Un petit temple gastronòmic al bell mig de Llívia obert per dos joves de Sabadell. Cuina d’autor, amb un producte excel·lentíssim i un servei amable a un preu més que raonable.

El nom del restaurant fa referència a la trumfa, un tubercle molt arrelat a la zona de Camprodon. Es tracta d’una patata de carn blanca, amb una textura consistent i gens farinosa. De fet la trumfa apareix en diversos plats de la carta, que és àmplia i variada i amb moltes referències a la terra. De tots, jo em quedo amb el pop amb trumfes, però també destaquen les galtes, l’arròs de muntanya, i el trinxat de la Cerdanya amb vieires i cruixent de trumfa. Plats de tradició més aviat clàssica amb una presentació molt cuidada i algun detall innovador. A banda de la carta, que inclou plats i tapes d’autor, a un preu no excessiu, també ofereixen un menú de nit per 25 euros.

Es nota que els dos socis propietaris tenen ganes de fer les coses molt bé. Perquè, a banda de la qualitat del producte, també tenen cura d’altres detalls, com ara les taules, que són grans i espaioses. El Trumfes no és un d’aquells llocs on pots sentir la conversa de la parella que tens asseguda al costat. I això és d’agrair! El servei és proper i alhora molt eficient, i t’ofereixen un petit aperitiu abans de sopar. Aneu-hi abans que es torni més popular i m’ho agraireu tota la vida.

2014-02-07 21.02.21 2014-02-07 21.03.08 2014-03-08 21.32.48

  • EL MILLOR: l’excel·lent relació qualitat preu

Trumfes. C/ Raval, 27. Llívia, Girona. Tl. 972 146 031

La Foixarda, brasa i cavalls a Montjuïc

30 abr

La Braseria La Foixarda és ideal per fugir de la ciutat sense necessitat de marxar gaire lluny. És el restaurant d’una hípica just al darrera del Palau Nacional de Montjuïc, així que a molt poca distància del centre de Barcelona podeu accedir a una gran terrassa amb vistes a la hípica, i a Montjuïc, que per mi és el que realment val la pena del lloc. Tot sense haver de fer cues per sortir de la ciutat (de fet, es pot arribar a peu per les escales mecàniques del MNAC) i sense problemes per aparcar.

Vaig tornar fa poc després d’uns quants anys, i la veritat és que vaig sortir d’allà amb un bon record. És una bona elecció per anar en grup i, sobretot, amb nens, que es poden distreure visitant els cavalls de la hípica que hi ha al mateix recinte. El personal de la hípica és amable i propens a deixar que la gent s’apropi als animals. Si us animeu, els nens podran fer un volt en poni (oh no!) o, si tenen més de set anys, directament a cavall.

I, pels grans, el menú calçotada per 25 euros és dels més raonables que he trobat.

unpaseoporbarcelona blogspot com

EL MILLOR:  ideal per anar amb nens, i apropar-se a veure els cavalls.

EL PITJOR: les taules de la terrassa estan força apilotonades i amb poc espai entre cadira i cadira.

La Foixarda. Avinguda dels Montanyans, 1, Barcelona. Tel: 934 254 789 (no tenen web)

 

 

%d bloggers like this: