Bar Pasajes, el meu secret pitjor guardat

17 febr.

20130123_195014

Poques coses m’agrada més fer una tarda-vespre, en matèria de menjar i beure, que anar al Bar Pasajes on, amb una mica de sort, sé que em trobaré algun amic.  El Pasajes, més que un bar, és una porteria, una consergeria, un dels llocs més peculiars que haureu vist mai. Està en un passadís que els clients del local comparteixen amb els veïns del passatge. Perquè el millor d’aquest lloc, és el lloc mateix. I no us explico gaire cosa més perquè ja hi anireu si voleu.

IMG_20130119_185937IMG_20130117_205852

Per a beure, us recomano les canyes (que venen amb tapeta de regal), el vermut de la casa, amb la seva oliveta, i els santiaguitos  (mitjos gintònics) i, per fer anar avall, tenen empanades i entrepà de matambre (tall de carn de vedella farcit de pastanaga, julivert, all, orenga i ou que es menja fred). Ah! I aneu-hi a la tarda, perquè a la nit acostuma a estar petat.

EL MILLOR: la ubicació i l’ambient

Bar Pasajes. C/ Sant Pere Més Alt, 31, Barcelona. Tl. 933 10 55 35

Bacoa, hamburgueses de les bones

10 febr.

20130122_222718

Avui us parlaré d’on trobar hamburgueses de les bones entre les desenes de locals d’aquest tipus que han sorgit a Barcelona darrerament. El Bacoa, darrera del mercat de Santa Caterina, és un local petitó que em recorda força al Kiosko, tan omnipresent en les converses sobre hamburgueseries en els darrers temps, però una mica menys petat. El servei és a l’estil dels restaurants de menjar ràpid, així que si vols fer amics només has de seure a la taula que tenen per a compartir i demanar-li el ketchup al veí del costat. Però si el que busques és un sopar íntim, aquest no és el teu lloc.

IMG_20130123_162832IMG_20130123_162930 (1)

Aquí he descobert que aquell eslògan que deia ‘A la parrilla, sabe mejor‘ és cert. La carn, preparada a la brasa, és excel·lent. La meva preferida és la Manxega: amb enciam, tomàquet, ceba caramelitzada i formatge manxego semi-sec (6 euros), però també us recomano la Japonesa, amb salsa teriyaki i maionesa japonesa; la Bacoa, amb dues hamburgueses de 150 grams; i la Suïssa, amb rösti de patata, formatge gruyère, tomàquet i ceba. A banda de la carn, tenen un parell de guarnicions: patates fregides i amanida.

Res d’experiments estranys, carn, formatge, enciam i tomàquet, tot amb una salsa especial de la casa i, en acabar, cap al Mercaders a fer un gintònic. Però aquesta, també, és una altra història.

EL PITJOR: No tenen vi, només refrescos i Moritz.

Bacoa: C/ Colomines, 2. Barcelona. Tl. 932 689 548

Un poco de pasta, basta (Le Cucine Mandarosso)

3 febr.

M’agrada aquest restaurant italià o, millor dit, napolità. Tot i que m’agradava molt més abans, quan era Casa Carlos, i m’hi passava llargues estones amb els companys després de les classes a La Salle Comtal… Però fa uns pocs anys, quan la mestressa de la Casa Carlos es va jubilar, el van tancar per deixar pas a aquest local, petit i molt acollidor, ben a prop del Palau de la Música.

IMG_20130119_185829

Si busqueu un restaurant petit i sorollós, on menjar pasta al dente, casolana i autèntica, aquest és el vostre lloc. I si voleu veure com  l’antiga Casa Carlos s’ha transformat en un lloc modernet amb un mobiliari interessant, aquest també és el vostre lloc.

10 coses que heu de saber abans d’anar a Le Cucine Mandarosso:

1. Sempre està ple, molt ple.  Tenen poques taules i és imprescindible reservar abans

2. No tenen carta fixa, els plats varien cada dia

3. Els plats, bàsicament pasta, són casolans. Si el que voleu és pizza, haureu d’anar a un altre lloc

4. La burrata és de les millors que he provat

5. Quan t’expliquen la carta, et porten mostres perquè puguis veure amb quin tipus de pasta es preparen els plats i així evitar la típica pregunta ‘els garganelli com són?’

6. Entre setmana tenen un menú per 11 euros, que inclou un plat de pasta, beguda i postres. A la nit, els plats costen al voltant dels 12-14 euros

7. Els diumenges a la tarda fan un aperitiu italià: amb la consumició pots picar alguna coseta

8.  A la cuina només sents parlar italià (i, de sobte, és com si et traslladessis a una pel·lícula de la Loren)

9. Si aneu al migdia, podeu anar a fer les postres al germà dolç d’aquest restaurant, el Mandarosso Pastís (al carrer Álvarez de Castro, davant del mercat de Santa Caterina), un lloc encara més petit i encantador.  Els cannoli, la crostata i el pastís de pera són dels millors que haureu provat.

10. I si encara voleu completar més el pla, passeu per la llibreria Abracadabra (també a Álvarez de Castro), i feu-vos un homenatge.

EL MILLOR: Les postres i l’aperitiu dels diumenges a la tarda

EL PITJOR: La carta és breu (però molt correcta)

Le Cucine Mandarosso. C/ Verdaguer i Callis, 4. Barcelona. Tl: 932 690 780

Matar saudades na Casa Portuguesa

25 gen.
El couvert (una minillauna de sardines i unes olives negres), imprescindible a Portugal, aquí és bo però escàs

El ‘couvert’, imprescindible a Portugal, aquí és una minillauna de paté de sardines i olives negres. Bo,  però escàs

Portugal, tan aprop i tan lluny al mateix temps. A Casa Portuguesa de l’Eixample ajuda a matar saudades als que, com jo, som molt fans de Portugal. Val a dir que el bacallà a la brasa no és el millor que he provat (i n’he provat uns quants) i que la propera vegada que vulgui menjar bacallà potser aniré un altre lloc (Els Pescadors, al Poblenou, o Casa Leopoldo, al Raval, en la gamma alta). Dit això, penso que en general l’oferta és bona, el servei molt atent (ens van mantenir la reserva tot i arribar amb una mica de retard, i amb el local ple), l’espai còmode i els preus força raonables.  Deixant de banda el bacallà (que preparen de diverses maneres, i no les vaig provar totes), jo em quedo amb la cataplana, una mena de wok on combinen marisc amb rap i/o calamars, tot guisadet amb verduretes, i amb un resultat fantàstic, o amb un caldo verde seguit d’una carn a la brasa.

Cataplana de rap i marisc

Cataplana de rap i marisc

Per acabar, unes postres contundents, com el pastís de pastanaga (un dels meus preferits) i el de xocolata, o els clàssics pastéis de Belém (pastissets de crema i pasta de full).

I ara cap a casa, a escoltar una miqueta de Zeca Afonso (http://www.youtube.com/watch?v=Io_RidA1mlI), de Pedro Abrunhosa (http://www.youtube.com/watch?v=h3qZuavNQI4), o de GNR (http://www.youtube.com/watch?v=GUY9yYwB5Lg)… fins les tantes, que com diu Chico Buarque,Era tanta saudade, é pra matar“. Vinga, que demà serà un altre dia!

  • EL MILLOR: el fet que aporti dinamisme a un carrer una mica insuls i amb una oferta gastronòmica interessant escassa. I que tots els productes són 100% Portugal (fins i tot l’aigua!)
  • EL PITJOR: la relació quantitat/preu del ‘couvert’, ridícul!

A Casa Portuguesa. C/ Aragó, 111. Barcelona. Tl. 932 262 577.

El Xiringo, o la felicitat a l’estòmac

20 gen.

IMG_20130113_190304

He volgut que aquest restaurant sigui el primer post d’aquest bloc que estreno sobre els llocs que m’agraden. Perquè tot i no ser un dels llocs que més sovintejo, aquí he passat grans moments. El Xiringo és un tresor al mig de la Barceloneta. Un lloc on possiblement no entraries si no te l’haguessin recomanat. El millor d’aquest lloc és el seu propietari, el Xavi, un bon vivant que va deixar la seva feina per emprendre aquesta aventura.

Pots escollir un plat de la carta i menjar-te’l allà mateix, o endur-te’l a casa. Nosaltres, la darrera vegada, vam provar les croquetes de peix i marisc (per a mi, les millors les de llamàntol, de musclos en escabetx i de gambes), els canelons d’espinacs i els peus de porc amb botifarra, cigrons i escamarlans (tot ben light, I know). També us recomano l’arròs amb ceps i pop, les braves, el filet, i les hamburgueses. De postres tenen coulant amb sorpresa i, atenció! flam de cafè descafeïnat (apte per aquells que, com jo, no podem abusar de la cafeïna). No parlaré ara dels vins, tot i que al Xiringo l’assortiment és generós i el Xavi en sap MOLT. Si hi aneu una nit entre setmana (atenció que tanquen dimarts i dimecres!), quan la cosa està més tranquil·la, deixeu-vos endur per les recomanacions del Xavi i segurament sortireu d’allà una mica més feliços del que heu entrat.

I tot al carrer Sant Carles, el més calent del barri (Leo, Somorrostro, Absenta, Filferro, Electricitat…). Però això serà un altre dia.

  • EL MILLOR:  l’ambient del local si aneu entre setmana i coincidiu amb els veïns del barri, es pot improvisar una festa de les bones…

El Xiringo. C/ Sant Carles, 23. Barcelona. Tl. 932 24 75 45

%d bloggers like this: