Tag Archives: bacallà

Baixant de la Font del Gat

1 juny

Al mig dels jardins modernistes de Laribal, a Montjuïc, amb Barcelona als peus, hi ha el restaurant La Font del Gat. Els jardins, la font del cançó i el restaurant, obra de Puig i Cadafalch, es van construir amb motiu de l’Exposició Universal de Barcelona el 1929.

El lloc és petit, encisador, i molt romàntic -especialment la seva terrassa-. I alhora, una mica decadent, com de casa en runes, però el seu interior està ben cuidat, l’ambient és tranquil i el personal, amable.

El menjar tampoc us decebrà, el bacallà és bo, com també ho són el magret d’ànec i el salmó marinat. El preu, sense ser cap ganga, és molt correcte. Però no us enganyeu, a La Font del Gat no hi anireu pels seus ravioli de trufa, que també són boníssims, sinó per l’entorn. Anoteu-lo per dinar en parella o amb algun amic aquest estiu i, abans o després, fer una passejada pels voltants de la font. Amb una mica de sort, potser us trobareu al soldat o la minyona de la cançó.

 

EL MILLOR:  un entorn romàntic i molt poc conegut al mig de la ciutat.

EL PITJOR: una carta no gaire extensa.

La Font del Gat. Passeig de Santa Madrona, 28, Barcelona. Tel: 932 89 04 04

Anuncis

Matar saudades na Casa Portuguesa

25 gen.
El couvert (una minillauna de sardines i unes olives negres), imprescindible a Portugal, aquí és bo però escàs

El ‘couvert’, imprescindible a Portugal, aquí és una minillauna de paté de sardines i olives negres. Bo,  però escàs

Portugal, tan aprop i tan lluny al mateix temps. A Casa Portuguesa de l’Eixample ajuda a matar saudades als que, com jo, som molt fans de Portugal. Val a dir que el bacallà a la brasa no és el millor que he provat (i n’he provat uns quants) i que la propera vegada que vulgui menjar bacallà potser aniré un altre lloc (Els Pescadors, al Poblenou, o Casa Leopoldo, al Raval, en la gamma alta). Dit això, penso que en general l’oferta és bona, el servei molt atent (ens van mantenir la reserva tot i arribar amb una mica de retard, i amb el local ple), l’espai còmode i els preus força raonables.  Deixant de banda el bacallà (que preparen de diverses maneres, i no les vaig provar totes), jo em quedo amb la cataplana, una mena de wok on combinen marisc amb rap i/o calamars, tot guisadet amb verduretes, i amb un resultat fantàstic, o amb un caldo verde seguit d’una carn a la brasa.

Cataplana de rap i marisc

Cataplana de rap i marisc

Per acabar, unes postres contundents, com el pastís de pastanaga (un dels meus preferits) i el de xocolata, o els clàssics pastéis de Belém (pastissets de crema i pasta de full).

I ara cap a casa, a escoltar una miqueta de Zeca Afonso (http://www.youtube.com/watch?v=Io_RidA1mlI), de Pedro Abrunhosa (http://www.youtube.com/watch?v=h3qZuavNQI4), o de GNR (http://www.youtube.com/watch?v=GUY9yYwB5Lg)… fins les tantes, que com diu Chico Buarque,Era tanta saudade, é pra matar“. Vinga, que demà serà un altre dia!

  • EL MILLOR: el fet que aporti dinamisme a un carrer una mica insuls i amb una oferta gastronòmica interessant escassa. I que tots els productes són 100% Portugal (fins i tot l’aigua!)
  • EL PITJOR: la relació quantitat/preu del ‘couvert’, ridícul!

A Casa Portuguesa. C/ Aragó, 111. Barcelona. Tl. 932 262 577.

%d bloggers like this: