Tag Archives: mediterrània

Topik, bistronomia a l’Eixample

7 abr.

Una de les millors opcions on fer un menú de migdia a l’Eixample de Barcelona. I també una de les millors opcions per sopar. El lloc és senzill però la cuina, com li agrada dir a la meva amiga Marta Carbó -a qui encara no he portat aquí-, és excelsa.

Al Topik els agrada combinar la cuina catalana amb la mediterrània i la japonesa, entre d’altres. Per això a la carta pots trobar un tàrtar de vieires, ostres i guacamole de primer, i combinar-ho amb un cap-i-pota amb sake o un caneló de ceps de segon. Si opteu pel menú d’arrossos, no deixeu de provar el caldós d’eriçons de mar.

El lloc és petit i l’ambient i el servei molt agradables. Val la pena provar el menú de migdia, per 12 euros,  i pagar la diferència mínima amb qualsevol menú convencional del que podeu trobar pels voltants un parell d’euros més barat. Si hi aneu de nit amb amics o en parella, també quedareu bé. Ah! Convé anar d’hora perquè sempre està ple, i no reserven pel menú de migdia.

EL MILLOR: la relació qualitat-preu del menú

Tòpik. C/ València, 199, Barcelona. Tl. 93 451 09 23

Anuncis

Matar saudades na Casa Portuguesa

25 gen.
El couvert (una minillauna de sardines i unes olives negres), imprescindible a Portugal, aquí és bo però escàs

El ‘couvert’, imprescindible a Portugal, aquí és una minillauna de paté de sardines i olives negres. Bo,  però escàs

Portugal, tan aprop i tan lluny al mateix temps. A Casa Portuguesa de l’Eixample ajuda a matar saudades als que, com jo, som molt fans de Portugal. Val a dir que el bacallà a la brasa no és el millor que he provat (i n’he provat uns quants) i que la propera vegada que vulgui menjar bacallà potser aniré un altre lloc (Els Pescadors, al Poblenou, o Casa Leopoldo, al Raval, en la gamma alta). Dit això, penso que en general l’oferta és bona, el servei molt atent (ens van mantenir la reserva tot i arribar amb una mica de retard, i amb el local ple), l’espai còmode i els preus força raonables.  Deixant de banda el bacallà (que preparen de diverses maneres, i no les vaig provar totes), jo em quedo amb la cataplana, una mena de wok on combinen marisc amb rap i/o calamars, tot guisadet amb verduretes, i amb un resultat fantàstic, o amb un caldo verde seguit d’una carn a la brasa.

Cataplana de rap i marisc

Cataplana de rap i marisc

Per acabar, unes postres contundents, com el pastís de pastanaga (un dels meus preferits) i el de xocolata, o els clàssics pastéis de Belém (pastissets de crema i pasta de full).

I ara cap a casa, a escoltar una miqueta de Zeca Afonso (http://www.youtube.com/watch?v=Io_RidA1mlI), de Pedro Abrunhosa (http://www.youtube.com/watch?v=h3qZuavNQI4), o de GNR (http://www.youtube.com/watch?v=GUY9yYwB5Lg)… fins les tantes, que com diu Chico Buarque,Era tanta saudade, é pra matar“. Vinga, que demà serà un altre dia!

  • EL MILLOR: el fet que aporti dinamisme a un carrer una mica insuls i amb una oferta gastronòmica interessant escassa. I que tots els productes són 100% Portugal (fins i tot l’aigua!)
  • EL PITJOR: la relació quantitat/preu del ‘couvert’, ridícul!

A Casa Portuguesa. C/ Aragó, 111. Barcelona. Tl. 932 262 577.

%d bloggers like this: