Las Fernández, ambient kitsch al cor del Ravalquistan

‘Al cor del Ravalquistan i amb un punt de cuina mediterrània casolana’. Així és com els agrada presentar-se a les Fernández, tres germanes que fa poc més de cinc anys van decidir muntar aquest restaurant en ple Raval barceloní.

Foto cedida per enbarcelona.com

Foto cedida per enbarcelona.com

Aquest és un restaurant que mai m’ha decebut. El menjar i la relació qualitat/preu són del millor que pots trobar al centre de Barcelona. El menjar és casolà. Amb molt producte del Bierzo, d’on provenen les propietàries. Els plats del dia acostumen a ser un 10, tant pel que fa a la qualitat com pel que fa a la quantitat, i de la carta em quedo amb les croquetes, la pasta fresca, i el puré de patates amb gambes i sobrassada. L’ambient és modernet, informal i una mica kitsch, a l’estil d’una peli d’Almodóvar. Les ulleres són de pasta, i les camises, de quadres. Els cambrers són amables. Ben pensat, costa trobar un lloc semblant a Barcelona. Amb aquell encant de qui és autèntic i no aspira a més.

I, per acabar la nit, podeu anar a l’Àmbar (a la Rambla del Raval), al Lempika Bar (al mateix carrer de Las Fernández) o al Miscelánea (galeria d’art, bar i botiga tot en un).

EL MILLOR: Una carta plena de productes del Bierzo.

EL PITJOR: Haver d’escollir entre el torn de les 21h i el de les 23.15h.

Las Fernández. C/ de les Carretes, 11, Barcelona. Tel: 934 43 20 43

Matar saudades na Casa Portuguesa

El ‘couvert’, imprescindible a Portugal, aquí és una minillauna de paté de sardines i olives negres. Bo,  però escàs

Portugal, tan aprop i tan lluny al mateix temps. A Casa Portuguesa de l’Eixample ajuda a matar saudades als que, com jo, som molt fans de Portugal. Val a dir que el bacallà a la brasa no és el millor que he provat (i n’he provat uns quants) i que la propera vegada que vulgui menjar bacallà potser aniré un altre lloc (Els Pescadors, al Poblenou, o Casa Leopoldo, al Raval, en la gamma alta). Dit això, penso que en general l’oferta és bona, el servei molt atent (ens van mantenir la reserva tot i arribar amb una mica de retard, i amb el local ple), l’espai còmode i els preus força raonables.  Deixant de banda el bacallà (que preparen de diverses maneres, i no les vaig provar totes), jo em quedo amb la cataplana, una mena de wok on combinen marisc amb rap i/o calamars, tot guisadet amb verduretes, i amb un resultat fantàstic, o amb un caldo verde seguit d’una carn a la brasa.

Cataplana de rap i marisc

Per acabar, unes postres contundents, com el pastís de pastanaga (un dels meus preferits) i el de xocolata, o els clàssics pastéis de Belém (pastissets de crema i pasta de full).

I ara cap a casa, a escoltar una miqueta de Zeca Afonso (http://www.youtube.com/watch?v=Io_RidA1mlI), de Pedro Abrunhosa (http://www.youtube.com/watch?v=h3qZuavNQI4), o de GNR (http://www.youtube.com/watch?v=GUY9yYwB5Lg)… fins les tantes, que com diu Chico Buarque, “Era tanta saudade, é pra matar“. Vinga, que demà serà un altre dia!

• EL MILLOR: el fet que aporti dinamisme a un carrer una mica insuls i amb una oferta gastronòmica interessant escassa. I que tots els productes són 100% Portugal (fins i tot l’aigua!)
• EL PITJOR: la relació quantitat/preu del ‘couvert’, ridícul!

A Casa Portuguesa. C/ Aragó, 111. Barcelona. Tl. 932 262 577.