Tag Archives: restaurants

Caves Rocabruna, aquella flaire penedesenca

8 gen.

ribalta 

Ara que estem en plena temporada de calçots, si és que encara existeix alguna cosa anomenada temporada de calçots, us vull parlar de les Caves Rocabruna, a Torrelavit (a prop de Sant Sadurní d’Anoia), un lloc de terra fèrtil i ambient tranquil, ideal per a fer una calçotada, cargolada, costellada, o tot alhora, i deixar-te menys de 20 euros per cap.

Es tracta d’una vella masia (en estat trist de conservació) en la que tu pots portar la carn i els calçots i ells posen la llenya, el foc i el cava (o també els hi pots comprar els calçots, i fins i tot la salsa). També posen les brases, així que els calçots poden ser substituïts per cargols, verdures, o el que us vingui de gust.

El cas és que aquí el cuiner ets tu. A l’amo, el Joan, només haureu de pagar-li abans de marxar el cava que hagueu consumit, marca Rocabruna (un espumós que entra bé amb la butifarra i l’allioli). Si fa bon dia, és fantàstic muntar la taula a fora (i la muntes tu mateix amb uns taulells que ells et proporcionen) i aprofitar la jornada. Com un merendero però amb l’avantatge que, si plou, tens un lloc on aixoplugar-te, amb l’encant d’aquella deixadesa familiar de la casa dels avis. Si el do it yourself no és la vostra primera opció, també tenen un menjador annex on serveixen calçotades.

Si després d’haver llegit això penseu anar-hi, espabileu, perquè s’estan plantejant convertir la masia en una casa rural, i llavors la bona vida haurà acabat. Imprescindible reservar.

20130302_150307

IMG-20130305-WA0001 IMG-20130305-WA0002 

  • EL MILLOR:  ideal si sou amics de les sortides tipus ‘caminar poc, menjar molt’. Quan fa bon temps és el lloc perfecte per dinar a l’aire lliure i amb molt espai perquè els petits (i els grans) puguin jugar.

Caves Rocabruna. Masia Casa Gran Ribalta. Torrelavit. Barcelona. Tl.609 475 552

Anuncis

Tanta, el bistro peruà

4 nov.

El millor pisco sour de Barcelona el serveixen al Tanta Barcelona, el restaurant del xef peruà Gastón Acurio, que quan tanca com a restaurant es converteix en cocteleria. Aneu-hi amb compte perquè és una beguda d’aquelles que entren massa fàcilment. Però si a més d’un pisco sour, voleu sopar autèntic menjar peruà de nivell, aquest és ara per ara probablement el millor lloc per a fer-ho a Barcelona. Es tracta d’un local ampli i  minimalista, amb un servei impecable, atent i molt professional.

20130311_221411

Chupe de llagostins

20130311_221428

Ají de gallina

20130311_215324

Cebiche criollo

20130311_215314

Per començar, un pa suau servit amb salsa de tomàquet

20130311_223957

Suspiro limeño, postre fet a base de llet condensada, ous i sucre

20130311_233125

Tanta

Els cebiches són impressionants, amb una matèria primera excel·lent. N’hi ha de moltes menes: de corvina, criollo (amb marisc, diuen que amb un punt picant, tot i que jo no li vaig trobar), de pop, i encara alguns més. Amb la mitja ració és suficient per a dues persones. 

Els primers de la carta són això, entrants i, per tant, petits. Els segons són molt més contundents. També tenen bento (com a Una mica de Japó), que deixa entreveure la palpable influència japonesa en la cuina peruana. Si voleu fer que pugi la vostra temperatura corporal, us recomano que demaneu el chupe de llagostins o la parihuela (sopa de corbina, marisc i patates). I de postres, jo repetiria amb el pisco!

  • EL MILLOR:  Les especialitats de la casa.
  • EL PITJOR: No apte per a pressupostos ajustats.

Tanta. C/ Còrsega, 235. Barcelona. Tl. 936 674 372

Sinaí, si us agrada el risc

8 set.

IMG_20130130_133746

La Granja Escola Sinaí és un d’aquells llocs on no entraries mai, si no te l’haguessin recomanat en un blog com aquest o algun amic de confiança t’hi hagués portat. Des de fora, i també un cop a dins, el local sembla el menjador d’un balneari passat de moda o, fins i tot, d’un sanatori d’alta muntanya. Anem forts, eh? Però superat l’ensurt inicial, i si us atreviu a traspassar les portes de vidre, trobareu un restaurant amb bon menjar i bon tracte.

Aquest és el vostre lloc si us agrada menjar bé, pagant molt pocs diners a canvi, i si us fa gràcia que l’experiència sigui en un lloc de la Barcelona pre-olímpica. A més, estareu contribuint a la inserció laboral dels joves que hi fan pràctiques. Sense dubte, aquest és un dels meus majors descobriments en el que portem d’any. I són tres en un perquè és una granja, una escola de cuina i un restaurant.

20130127_14250120130127_142439-1

L’especialitat de la casa és l’arròs del Senyoret (es diu així perquè la carn, el peix o el marisc venen pelats i llestos per a ser ingerits), tot i que jo he gaudit més amb la coca d’espinacs i gorgonzola, el llom amb salsa d’ametlles o el pastís de cua de bou, tan tendre, amb aquella dolçor afectada que em recorda la carn que menjava a casa de l’àvia quan era petita.

Les postres més senzilles són les que millor mantenen el nivell, com el flam amb nata, una nata tan densa que sembla no haver estat batuda, no tenir aire, sinó només greix. Una nata que fàcilment podries imaginar convertida en mantega, completant un deliciós i gens lleuger pastís de Sara (una de les meves debilitats).

A banda d’això, tenen altres detalls destacables, com ara el pa, que serveixen integral i blanc, o l’exquisida textura dels xarrupets que serveixen com a entrant (per exemple, el de crema de porros).

20130127_144304 20130127_150308 20130127_150225 20130127_14424920130127_15230220130127_152421

En aquest enllaç podeu consultar el menú diari. Els preus dels menús oscil·len entre els 10 i els 18 euros. Obren tots els dies per dinar, i els divendres a la nit també fan sopars organitzats per a grups. Jo ja estic pensant què em puc inventar per muntar alguna cosa allà un dia d’aquests.

  • EL MILLOR:  el producte
  • EL PITJOR: no tenen carta de vins, només el que ve amb el menú. Val la pena pagar dos euros més perquè et serveixin la segona opció, que és només una miqueta millor.

Granja Sinaí. C/ Padilla, 327. Barcelona. Tl. 934 366 846

Les cuines de Santa Caterina

13 maig

IMG_20130201_090600

El Cuines de Santa Caterina és un d’aquells llocs on acostumo a tornar, perquè tenen una oferta tan àmplia que quan vas amb gent sempre trobes alguna cosa al gust de tothom. És un restaurant dins del mercat de Santa Caterina. Pertany al grup Tragaluz, els mateixos del Japonés, el Principal, el Bestial, el Bar Lobo, el xiringuito Pez Vela i el mateix Tragaluz, entre molts d’altres, però això no li treu mèrit al producte.

Al Cuines, cuina i fogons estan a la vista. L’ambient és industrial, amb molta fusta i molt metall. La majoria de taules són compartides, i també pots menjar a la barra. A les parets, unes pantalles de leds anuncien els plats del dia. Ofereixen quatre tipus de cuina: vegetariana, mediterrània, oriental i brasa. Jo em quedo amb els formatges fosos, amb verduretes o amb bolets, el tataki de tonyina, el tartar de salmó salvatge i les carns a la brasa. Però el termòmetre també puja amb els arrossos (de muntanya, de marisc, negre…), per a tancar l’àpat amb unes postres amb regust gairebé casolà, com la tarta tatin, la de formatge o el maki folrat amb mascarpone.

IMG_20130201_09074620130131_21441920130131_215710 220130131_212829 220130131_212822   

  • EL MILLOR:  la varietat de l’oferta gastronòmica

Les cuines de Santa Caterina. Avinguda de Francesc Cambó, 16. Barcelona. Tl. 932 689 918

Do it yourself: curs de cuina japonesa

28 abr.

IMG_20130213_214904 IMG_20130214_174639  IMG_20130213_211624IMG_20130214_175010

IMG_20130213_210724

Avui us vull recomanar el curs de cuina japonesa que estic fent al Centre Cívic Barceloneta. I, de passada, amb aquest post aprofitaré per destacar la bona feina que estan fent centres cívics de la ciutat oferint cursos de cuina (i altres matèries) de qualitat i a preus molt raonables.

Cada setmana preparem dos plats diferents, sense concentrar-nos únicament en les tempures i el sushi. Fins ara hem fet clàssics com la sopa ramen, la sopa de miso, el katsudon, gyozes, tempura i sushi. Un cop preparat el plat, toca un sopar complaent, acompanyat d’algun vinet de la terra.

El profe és el Manel Guirado, professor de cuina i periodista gastronòmic de qui ja he parlat amb anterioritat en aquest blog. Si t’agrada com ho fa, cosa força probable perquè és bastant crack, tel’l pots endur perquè cuini a casa teva (jo ho tinc pendent, d’aquest any no passa!). Si el teu interès no passa per la cuina japonesa, el Guirado també fa intensius d’arrossos, o de cuina catalana creativa, entre moltes opcions.

  • EL MILLOR: passejar per la platja de la Barceloneta abans o després de la classe.

Centre Cívic Barceloneta. C/ Conreria 1-9. Barcelona. Tl. 932 56 33 28

El Felino, la pizzeria discreta

14 abr.

20130128_151626-1

El Felino és un d’aquells restaurants de tota la vida, amb la mateixa decoració des de fa 40 anys, els mateixos cambrers (i propietaris) i m’atreviria a dir que els mateixos clients. Quan entres, el lloc recorda qualsevol cosa menys una pizzeria, es tracta d’un local discret, petit, sense fotos de la Sofia Loren a les parets ni cap dels tòpics italians. El producte, però, és molt decent (la pasta més que la pizza), amb racions adequades i preus molt ajustats (la majoria de plats costen menys de 7 euros).

Algunes de les meves pastes preferides al Felino són els tagliatelle amb paté i nous, els espagueti al pesto i els gnocchi amb gorgonzolla.

pizza Felino

Abans, podeu passar a fer la prèvia per Casa Mariol, al carrer Rosselló, una familia de vinaters de la Terra Alta amb més de 100 anys d’experiència, que inventen un vermut negre de barrica que alimenta cos i ànima i uns vins decents que destaquen, també, per les seves etiquetes controvertides.

P3200130

  • EL MILLOR:  bona opció si esteu per la Sagrada Família i voleu fugir dels turistes menjant alguna cosa casolana sense escurar-vos la butxaca.

Pizzeria Felino. C/ Marina, 269. Barcelona. Tl. 934 367 713

Casa Juaco, calçotades a la vora de Barcelona

24 febr.

IMG-20130203-WA0017

IMG-20130203-WA0016

Estem en plena època de calçots, així que us vull presentar la típica masia on poder fer una calçotada amb una carn a la brasa digna. Casa Juaco està a la carretera que va d’Horta a Cerdanyola, al mig de la muntanya de Collserola, així que per a mi un dels punts forts és el fet d’estar molt a prop de Barcelona. I que s’hi menja decentment. I punt. El menú calçotada val 30 euros (IVA inclòs) i inclou els calçots i una graellada de carn o un peix a escollir de segon, més les postres i la beguda. A més, durant la setmana també tenen un menú per 15 euros.  A la carta també trobareu cargols a la llauna, croquetes casolanes, morcilles i embotits ibèrics. Si opteu per carta, surt una mica més car que altres llocs similars que hi ha a la zona (Can Casas, Can Borrell…). A canvi, tenen una terrassa improvisada on s’està molt bé quan el temps acompanya. Si us agrada la bici, els caps de setmana al matí està ple de ciclistes que hi paren per fer un esmorzar de forquilla i ganivet. A mi potser m’hi trobeu, però sense la bici…

20130203_153742 2

  • EL MILLOR:  el fet que no calgui anar gaire lluny de Barcelona per a menjar uns bons calçots.
  • EL PITJOR: a dins pot ser una mica sorollós.

Casa Juaco. Carretera Horta a Cerdanyola, km 8, Barcelona. Tl. 934 284 861

El Xiringo, o la felicitat a l’estòmac

20 gen.

IMG_20130113_190304

He volgut que aquest restaurant sigui el primer post d’aquest bloc que estreno sobre els llocs que m’agraden. Perquè tot i no ser un dels llocs que més sovintejo, aquí he passat grans moments. El Xiringo és un tresor al mig de la Barceloneta. Un lloc on possiblement no entraries si no te l’haguessin recomanat. El millor d’aquest lloc és el seu propietari, el Xavi, un bon vivant que va deixar la seva feina per emprendre aquesta aventura.

Pots escollir un plat de la carta i menjar-te’l allà mateix, o endur-te’l a casa. Nosaltres, la darrera vegada, vam provar les croquetes de peix i marisc (per a mi, les millors les de llamàntol, de musclos en escabetx i de gambes), els canelons d’espinacs i els peus de porc amb botifarra, cigrons i escamarlans (tot ben light, I know). També us recomano l’arròs amb ceps i pop, les braves, el filet, i les hamburgueses. De postres tenen coulant amb sorpresa i, atenció! flam de cafè descafeïnat (apte per aquells que, com jo, no podem abusar de la cafeïna). No parlaré ara dels vins, tot i que al Xiringo l’assortiment és generós i el Xavi en sap MOLT. Si hi aneu una nit entre setmana (atenció que tanquen dimarts i dimecres!), quan la cosa està més tranquil·la, deixeu-vos endur per les recomanacions del Xavi i segurament sortireu d’allà una mica més feliços del que heu entrat.

I tot al carrer Sant Carles, el més calent del barri (Leo, Somorrostro, Absenta, Filferro, Electricitat…). Però això serà un altre dia.

  • EL MILLOR:  l’ambient del local si aneu entre setmana i coincidiu amb els veïns del barri, es pot improvisar una festa de les bones…

El Xiringo. C/ Sant Carles, 23. Barcelona. Tl. 932 24 75 45

%d bloggers like this: